ELS CÒMICS

STAN LEE

Stanley Martin Lieber(Nova York, 28 d'octubre de 1922) és un escriptor, editor i productor estatunidenc.  li ha donat la fama que va crear personatges com Spiderman, Els 4 Fantàstics, X-Men, Hulk, El poderós Thor, Daredevil o El Doctor Estrany. A més a més va ser durant anys el cap de Marvel Comics.

BUCK ROGERS

Personatge de ciència ficció que va aparèixer per primera vegada el 1928. Heroi de dues novel · les escrites per Philip Francis Nowlan publicades a la revista Amazing Stories, és més conegut per convertir-se en la primera de les historietes de ciència ficció, després de la seva publicació com tira de premsa.









MARVEL

És una de les dues editorials més importants de còmics nord-americans. Fundada el 1939 com a editorial de còmics de superherois, passada la Segona Guerra Mundial va centrar-se més en una línia de monstres i ciència-ficció fet que va provocar que entrés en una davallada de vendes que la va portar gairebé a la desaparició.

Però als anys 60, el guionista i creador Stan Lee va revolucionar-la amb la creació de Els Quatre Fantàstics, Spiderman, Daredevil, L'increïble Hulk, X-Men, els Venjadors, i d´altres com com Thor, Iron Man o el Capità Amèrica.

DICK TRACY

És una tira o banda de còmics protagonitzada per Dick Tracy, un detectiu. Va ser creat per Chester Gould, i es va començar a publicar el 4 d’octubre de 1931, en el diari Detroit Mirror.[1] Va ser distribuït per Chicago Tribune New York News Syndicate. Gould va escriure els guions i els dibuixava fins l’any 1977.

WARREN ELLIS

Warren Ellis (16 de febrer de 1968, Essex, Anglaterra) és guionista de còmics, però també ha escrit novel · les, ha col · laborat en videojocs i creat guions per a televisió. En general, la carrera d'Ellis s'ha mogut entre el corrent principal del còmic de superherois i la creació de petites sèries limitades d'històries independents, amb el primer (i l'últim) que se li passa pel cap, però sempre amb la crítica , la sàtira i la ciència ficció com a grans protagonistes. La seva especialitat és la barreja de crítica sociocultural, tecnologia i ciència ficció.

ROBERTO ALCAZAR

És una sèrie espanyola d'historietes creada el 1940 pel guionista i editor Joan Baptista Port, propietari de l'Editorial Valenciana, i el dibuixant Eduardo Vañó Pastor. És la més longeva de la història del còmic espanyol, 1 amb un total de 1.219 quaderns al llarg de 35 anys, fins 19762 i, juntament amb El Guerrer de l'Antifaç, la més popular i influent dels anys 40, entre les de grafisme realista. L'èxit que va gaudir des dels seus inicis, impulsaria al seu editor a seguir produint altres obres, fins a constituir l'editorial més important del sector a la postguerra espanyola, al costat de l'Editorial Bruguera.

FRANCISCO IBAÑEZ

Francisco Ibáñez Talavera (Barcelona, 15 de març de 1936) és un prolífic dibuixant de còmics català en castellà. És el creador de gran quantitat de sèries humorístiques, com Mortadel·lo i Filemó. A Espanya moltes de les seves sèries es perceben encara com una icona essencial de la vida de diverses generacions i molts altres dibuixants posteriors de còmic reconeixen la seva enorme influència.

HERGÉ

Georges Remi (Etterbeek, 1907 - Brussel·les, 1983), va ser un historietista belga de gran renom, sobretot gràcies a la creació del famós personatge Tintín, l'any 1929. Georges Remi és més conegut amb el pseudònim Hergé, el qual prové de la pronunciació en francès de les seves inicials a l'inrevés (R.G). A part del Tintín, va crear altres personatges, tals com Les aventures de Jou, Zette i Jocko, o Les trapelleries d'en Quico i en Flupi.

DC

DC Comics és una editorial nord-americana dedicada a la realització i venda de còmics fundada el 1937. Les inicials DC són una abreviatura de "Detective Comics", un dels primers títols emblemàtics de la companyia. Recentment ha estat adquirida com empresa subsidiària d'AOL-Time Warner, actual Time-Warner. Es tracta d'una de les majors companyies d'historietes a nivell mundial. Entre alguns dels seus títols més coneguts trobem: Batman, Superman, La Lliga de la Justícia. Durant dècades DC Comics ha estat una de les dos majors companyies de còmics als Estats Units, l'altre és Marvel Comics. La seva seu es troba a Nova York.

FLASH GORDON

Flah gordon és un còmic que va ser creat pel dibuixant Alex Raymond el 7 de gener del 1934 per al King Features Syndicate, com a pàgina dominical. Malgrat haver estat creat inicialment per competir amb les aventures de Buck Rogers en el terreny de la ciència ficció, ràpidament va desenvolupar més popularitat i va esdevenir més perdurable en el temps.

UDERZO & GOSCINY

René Goscinny (París, 1926 - 1977) va ser un dibuixant i guionista de còmics francès. És un dels autors francesos de més èxit a tot el món, amb més de 500 milions de llibres venuts, traduïts a més de trenta idiomes.

Albert Uderzo és un dibuixant i historietista francès, nascut l'any 1927 a Fismes (França). Dins el seu treball, destaca sobretot Astèrix, còmic creat l'any 1959, que va dur a terme juntament amb el guionista René Goscinny.



YELLOW KID


The Yellow Kid va ser un còmic creat el 1895 per Richard Fenton Outcault que aparegué per primera vegada al diari New York World. La seua principal novetat radica en què incorpora per primera vegada la paraula escrita mitjançant globus a la seqüència d'imatges. Conta la història d'un xiquet vestit de groc que representa la forma de vida i els baixos fons de les classes socials més pobres de l'època. La història del xiquet constitueix el principal atractiu del diari on es publica.




MOEBIUS

Jean Giraud (Nogent-sur-Marne, 8 de maig de 1938 - París, 10 de març de 2012) va ser un dibuixant de còmics i il·lustrador francès, conegut inicialment amb el pseudònim Gir i posteriorment també com a Moebius.

Durant els seus inicis, quan era conegut com a Gir, es dedicava a dibuixar westerns. Més endavant, durant els anys 70 i principis dels 80, la seva carrera va evolucionar com a dibuixant d'històries fantàstiques de ciència-ficció. La seva fama va anar en augment fins al punt que al seu país el van arribar a classificar com a company dels anomenats nous filòsofs francesos.


WILL EISNER

Will Eisner (Brooklyn, Nova York, 6 de març de 1917 - Lauderdale Lakes, Florida, 3 de gener de 2005) va ser un influent dibuixant de còmics estatunidenc, creador del famós personatge The Spirit i primer autor de còmic a utilitzar el format novel·la gràfica.

TRANSICIONS, PLANS I MOVIMENTS DE CÀMERA

00:00 Primer pla

00:12 Pla sencer- Tall

00:16 Transició a Primeríssim primer pla

0:30 Encadenat a Pla General

0:50 Zoom a Pla Conjunt

0:58 Tall a Pla Detall

1:04 Panoràmica vertical- Pla Conjunt

1:09 Primer Pla

1:15 Tall a Pla Conjunt

1.22 Transisió a Pla Mig

1:23 Tall a Pla General

FALTES DE RÀCORD

STORYBOARD

ORÍGENS I EVOLUCIÓ DEL CINEMA

Ombres xineses (s.XI)

Les ombres xineses són un joc popular que consisteix a col·locar les mans entre una font de llum i una pantalla o paret, de manera que la posició i el moviment de les mans projecta a la pantalla ombres que representen diferents éssers en moviment. A part de fer-se servir les mans, també es poden utilitzar titelles de tija per representar els diferents personatges de la funció.

Les ombres xineses no van néixer a la Xina, malgrat el que indica el seu nom, sinó a l'illa de Java, aproximadament uns cinc mil anys abans de la nostra era.

Cambra obscura

Les seves primeres referències documentals són obra de científics àrabs i daten dels segles IX i XI.


Consisteix en una gran caixa hermèticament tancada en la que entren els raigs de llum reflectits pels objectes de l'exterior únicament a través d'un petit orifici practicat en una de les seves parets. L'orifici funciona com una lent convergent i projecta a la paret oposada una imatge de l'exterior invertida verticalment i horitzontalment.

Diorama


El terme va ser encunyat per Louis Daguerre en 1822, per a un tipus de display rotatiu. Frank M. Chapman, responsable del Museu Americà d'Història Natural a finals del segle XIX i principis del segle XX, va fer popular aquest estil.
Un diorama és un conjunt de materials o elements en tres dimensions, que conformen una escena de la vida real. Se situen davant d'un fons corbat, pintat de manera tal que simuli un entorn realista i amb els efectes d'il·luminació, es completa l'escena.


Llanterna Màgica

La Llanterna màgica és un giny precursor dels projectors de cinema o de diapositives inventat a mitjans del segle XVII. Es basava en el disseny de la càmera fosca, la qual rebia imatges de l'exterior fent visibles a l'interior de la mateixa, invertint aquest procés, i projectant les imatges cap a l'exterior. Durant un temps s'havia considerat a Athanasius Kircher com a inventor de l'aparell, el 1646 va publicar Ars Magna Lucis et Umbrae (La gran ciència de la llum i la foscor) però sembla que fins a la segona edició del 1671 no hi ha cap descripció de l'aparell. La primera referència a un giny capaç de projectar imatges seria a un manuscrit de Christiaan Huygens del 1659.

 Taumàtrop

Va ser inventat entre 1820 i 1825, però la seva paternitat és discutida.

Es tracta d'un disc dibuixat per les dues cares, amb dues parts complementàries d'una mateixa escena, al qual es lliguen dos fils de manera que en fer-lo girar ràpidament se superposen les imatges de cadascuna de les seves cares i es pot veure l'escena sencera. Si a una cara hi ha el dibuix d'un ocell i a l'altra el d'una gàbia, en fer anar la joguina veurem l'ocell dins la gàbia.

Fenaquistoscopi

Va ser la primera joguina òptica que permetia reproduir el moviment d'una imatge. Es basava a l'efecte de la persistència de la visió o persistència retiniana i va ser inventat simultàniament el 1831 pel físic belga Joseph Plateau i pel matemàtic i inventor austríac Simon Ritter von Stampfer .

L'aparell és compost per un disc giratori de cartró, un amb una sèrie d'escletxes o ranures equidistants i una sèrie de dibuixos que descomposen les fases d'un moviment a una de les seves cars. L'espectador es posa devant d'un mirall i col·loca les imatges de cara al mirall de manera que en en fer girar el disc i mirar a través d'una ranura s'obté la il·lusió de les imatges en moviment. La separació entre les escletxes fa el paper d'obturador de manera que la imatge retinguda al cervell pot unir-se amb la imatge següent del disc, donant sensació de moviment quan el cartró gira a una velocitat adequada.

Zoòtrop

És una joguina òptica inventada per William George Horner el 1834. Es basa en el fenomen de la persistència de la visió o persistència retiniana per crear la il·lusió de moviment. S'inspirava en el fenaquistoscopi per donar un moviment cíclic a una imatge dibuixada en una banda i col·locada dins el cilindre del tambor. El seu creador li donà el nom original de daedaleum, fent referència a l'arquitecte grec Dèdal, creador del laberint de Creta i suposat inventor de les imatges humanes i animals dotades de moviment. Es popularitzà però amb el nom de zoòtrop o tambor màgic, roda de la vida o roda del diable.

Praxinoscopi

és una joguina òptica, un giny d'animació inventat per Charles-Émile Reynaud el 1876.

El praxinoscopi és constituït per un tambor giratori, un cilindre central immòbil envoltat de miralls acoblats i una tira de 12 dibuixos fixada al la part interior del tambor que composen un moviment cíclic; de manera que quan gira el tambor, si es mira un dels miralls de l'interior, la successió d'imatges crea la impressió de moviment. Es tracta d'una versió perfeccionada del zoòtrop de William George Horner, les ranures d'aquell s'han substituït per 12 miralls rectangulars que reflecteixen cadascuna de les imatges de la tira de dibuixos, amb això s'elimina l'efecte d'obturació que provocava l'espai entre dues ranures i se n'obté una sensació de moviment menys sobtat i amb millor visibilitat i més lluminositat.

Cinematògraf

Un cinematògraf és una màquina capaç de filmar i projectar imatges en moviment. Fou la primera màquina capaç de gravar i projectar pel·lícules de cinema.

El cinematògraf va ser el primer pas per poder gaudir del cinema, amb el temps van anar sortint més avenços i es va anar millorant la qualitat de les pel·lícules projectades inicialment.

La invenció del cinematògraf fou obra dels germans Lumière a la fi del segle XIX