jueves, 8 de noviembre de 2012

Balanç de blancs


Fotografía càlida i freda


FREDA


CÀLIDA

Potencia de la llum


A la primera imatge trobem la llum difosa on s'observa que es una llum suau.


A la segona imatge trobem la llum dura, molt forta i avegades ens dificulta veure la imatge bé.


I a la tercera trobem la llum reflexada

Posicionament de la llum



A la primera imatge torbem que la llum es zenital es a dir que esta adalt per tant observem al part d'adalt molt iluminada i la d'abaix molt fosca.


A la segona imatge trobem al iluminació nadir, es a dir la llum esta pocicionada abaix, per tant observem la part d'abaix molt mes clara que la de amunt.


La tercera imatge es un intent de la llum desde darrere no ha quedat massa clar pero el que volia que es veies es el relleu del gos i la resta fosc.


A la cuarta imatge trobem la llum directa, es a dir desde el davant per tant es veu molt bé la cara.


I per últim trobem la llum desde el lateral on només observem el perfil.

jueves, 25 de octubre de 2012

Macrofotografia

Tipus de imatge fotogràfica on el subjecte fotografiat és igual o més petit que la mida del la pel·lícula o el sensor electrònic que captura la imatge. Són ideals per realitzar fotografies d'objectes molt petits, o quan són necessaris detalls molt puntuals d'objectes de major grandària. Tenen un ús molt accentuat dins la recerca biològica, pel fet que amb ells és possible la documentació i estudi de característiques de diverses espècies, tant animals com vegetals. A més d'això, també són valorats en la fotografia d'articles de mida reduïda com joies, monedes, segells, entre altres objectes.

Objectiu ull de peix

L'objectiu ull de peix és una forma especial de objectiu gran angular, la distorsió (deliberada) s'assembla a una imatge reflectida en una esfera. A l'origen van ser desenvolupats per ser usats en meterologia per estudiar la formació de núvols, convertint-se ràpidament en objectius populars per a fotografia general per la seva aparença distorsionada i única de la imatge. Normalment, en aquests objectius i en certs gran angulars extrems, el element frontal d'aquests objectius és molt gran, i adopta forma semiesfèrica; aquesta condició fa impossible l'ús de filtres a la part davantera dels mateixos, per la qual cosa alguns fabricants opten per ubicar una anell de filtres darrere de la muntura, de mida reduïda.

Tipus de plans

Pla conjunt: Abrasa un conjunt o grup de persones o un ambient determinat.


Pla general: S’usa per visualitzar completament al nostre model i abasta tot els elements d’una escena, és a dir, que apareix tot el cos de cap a peus, sense cap tipus de retallada.


Pla sencer: acostuma a representar un únic element que es troba dintre dels límits inferior i superior.


Pla americà: També conegut com a pla tres cambres, té el seu origen en les pel·lícules de western americanes, que es caracteritzaven pels seus enquadraments per sota del maluc fins als genolls. És molt útil quan es vol retratar a diverses persones.

Pla mitjà: En aquest es mostra al model des del cap fins a la cintura, i també es pot emprar per fotografiar a diverses persones interactuant. S’empra amb regularitat en la fotografia de moda ja que permet destacar la bellesa de la persona.

Primer pla: S’empra generalment per destacar la mirada o el gest d’una persona, i l’enquadrament va des del cap fins a les espatlles. És el més indicat per al retrat del rostre, ja que, destaca els detalls. Solen usar-se enquadraments verticals, encara que això no és una regla estricta.

Primeríssim primer pla: Aquest tipus de plànol és molt més agressiu i íntim que els anteriors. S’aconsegueix enquadrant des del cap (tallant pel mitjà o per sobre del front) fins a la punta del mentó. Cal cuidar molt els detalls en aquest tipus de plànol, controlar l’enfocament i la profunditat de camp és primordial, en cas contrari es pot espatllar la captura.

Pla detall: S’empra per destacar elements específics, amb aquest tipus de plànol es poden aconseguir enquadraments creatius i originals, requereix de molta capacitat d’observació per part del fotògraf. En aquest tipus de pla l’acostament es maximitza per emfasitzar certs elements que d’una altra manera podrien passar desapercebuts. No s’ha de confondre amb fotografia macro.




viernes, 14 de septiembre de 2012

Símbols de l'antiguitat

Espiral Celta

L'espiral és un dels símbols més universals. Per als celtes, l'espiral no té ni principi ni fi. És un continu canvi evolutiu que representa la vida eterna. Un dels símbols més coneguts i importants per aquesta cultura.







L'abre de la vida Celta

No hi ha dubte que els arbres tenen una gran importància en la cultura celta. La vida dels homes està íntimament relacionada amb els boscos. Aquests els proporcionen protecció, la llenya que alimenta les fogueres i s'hi proveeixen de caça i fruits necessaris per a la seva alimentació. Alguns arbres com el roure, són elements sagrats als quals els celtes tenien un profund respecte. Els druides utilitzaven els boscos com aules on impartien els seus ensenyaments i coneixien profundament els secrets de les plantes, de les quals extreien els ingredients principals dels seus remeis medicinals i les seves pocions. L'arbre estableix la comunicació entre els tres nivells del cosmos: el subterrani, per les seves arrels, la superfície de la terra, pel tronc, i el cel, per la copa i les seves branques. És per tant l'eix del món que estableix la relació entre la terra i el cel. L'arbre de la vida sorgeix d'un recipient, un atuell que simbolitza a la mare terra, de la qual neix tota la vida.

La creu Egípcia


La creu egípcia és un dels símbols més importants de la cultura egípcia pel fet que representa la vida i, en molts casos, la vida eterna. Té una forma semblant a la creu cristiana, però és arrodonida a la part superior i, encara que existeixen moltes teories sobre els seus orígens, el seu significat sempre és el mateix. Es diu que representa a l'aire ia l'aigua com a elements que generen vida, i els egipcis es l'oferien als seus reis com a símbol del seu desig d'immortalitat.

La hi coneix com la clau de la vida ja que té una forma molt similar, i es tracta del amulet més antic de la civilització egípcia. Si us fixeu veureu que està formada per una línia recta, que simbolitza l'home, i un cercle, que simbolitza a la dona, per la qual cosa indubtablement és el símbol de la vida, el més valorat per aquesta fascinant cultura.